R de rebaixes

Porta una samarreta vermella, amb una R majúscula de Rebaixes (o de Registrada com diuen a la feina…), l’han etiquetat a 9’90, i un company li diu: -només vals això? – Si, però si t’esperes uns dies estaré més rebaixada! – No, no millor compro ara! Avui ja valia 5 euros, - veus? T’ho vaig dir…i no vas voler esperar…això és el que passa quan tens pressa.Dona una volta, i vigila els provadors. – Escolta nena, que tens la talla d’aquests? I ella baixa i puja escales buscant al magatzem, per tornar amb les mans buides. Com em queda?? Fa un asentiment, aquests color li queda molt bé senyor, li diu ella, i ja s’ha ficat a l’home a la butxaca, no hi ha més. Quin preu té?? I ella pensa: se’n diu mirar l’etiqueta…- Vull aquests…i els altres els tira per terra i els que vol li dona a la nena perquè els carregui per la botiga i a la cua, perquè està molt cansat/a. Segur que aquests tenen senyora de la neteja, pensa ella.Al seguent provador hi ha un home sentat, i ella veu a la dona passar amb piles de roba, amunt i avall, i l’home amb cara d’amargat diu – Me quiero ir ( “ falta mucho?”). Segueix caminant, vigilant, al tercer provador hi ha una mare i un fill que discuteixen, i gira cua…però ,massa tard!- Escolta nena, que creus que aquests pantalons li queden molt grans??i ell – Oi que ara es porten així? - Es pot portar de varies maneres, tot depen dels gustos. Sembla que se’n ha sortit força bé…i sense mullar-se. Arriba la 13:00, una companya i ella van a dinar,si, elles dues perquè son les noves, i els hi toca el pitjor torn, després 7 hores de peu sense descans. Dona una ullada a la botiga, als companys, uns ballen la conga amb el maniquí, d’altres van cantant o debateixen sobre l’horoscop, fan el que sigui perquè la jornada passi més ràpid, tots tenen sobrenom, fan cara de cansats, es queixen de l’esquena, no poden més.Va als provadors altre cop, els vol ventilar…però si tira cap al fons caurá rodona, fa una olor insoportable, i a ella li toca doblegar les camises mullades que es proven els senyors. Passen les hores…es hora de plegar, 15 minuts i la porta estará tancada. La part de dalt plega, i hi posen barres perquè no es pugui passar, però tan fa, la gent puja per l’ascensor. Deu ser difícil veure-hi a les fosques, pensa ella.Fi, tot tancat, ha pujar roba d’abaix i etiquetar per demà, no s’acaba mai. Agafa el metro. 10:15 obra la porta de casa, s’estira…i tanca els ulls.

Pd: Fa mandra corregir les faltes d'ort.