Entre les llacunes del desert
em rellisca la sorra entre les mans
Cauen llágrimes de mar
on puc veure res concret;
Distorcionades imatges de la realitat,
que mostren miratges que se'n van,
i atordida i miran al meu voltant..
saciant la meva ansia de sed
veig cabals d'aigua
on no hi poden haver...
em rellisca la sorra entre les mans
Cauen llágrimes de mar
on puc veure res concret;
Distorcionades imatges de la realitat,
que mostren miratges que se'n van,
i atordida i miran al meu voltant..
saciant la meva ansia de sed
veig cabals d'aigua
on no hi poden haver...
11 comentaris:
N'estàs segura que no hi són, aquests cabals d'aigua? ;) Jo, si vols, t'ofereixo humilment una cantimploreta :p Molt bonic, el text. Un petonet!
A vegades hi son pero no els volem
veure...
I lo dolent que és tenir sed.... ^^ Salut i Revolució!
Es precios!!!
Si t'ha semblat veure'ls potser és perquè n'estàs ben aprop!No són visions, són intuicions de que trobaràs l'aigua i tot estarà bé;P
El más terrible de todos los sentimientos es el sentimiento de tener la esperanza muerta aunque el que vive de esperanzas corre el riesgo de morirse de hambre. Jamás desesperes, aún estando en las mas sombrías aflicciones, pues de las nubes más negras cae agua limpia y fecundante. Words, cuando una puerta se cierra, otra se abre.
I quan menys t'esperes...plou,plou
,plou,plou,plou....!!!
Puede llover cuanto quiera el ciel
o pero no te mojas si abres el para
guas. Lógico ¿no?
La vista enganya, els sentiments,
no.
¿De qué sirven los sentimientos si a la razón no engañan? ¿Por qué intentamos vivir bajo esa máscara de palabras bonitas si la realidad es distinta y mucho más dura?
En primer lugar, felicitar de nuev
o a words, sin palabras. Por otra parte felicitar a dsigual, no podría estar mas deacuerdo con EL/LA. Si de alguna manera pudiera contactar con usted, sería de agrado mantener una charla. Parece un tema insteresante. Saludos a todos, en especial a words
Publica un comentari a l'entrada