26 d’abril 2006

Miratges

Entre les llacunes del desert
em rellisca la sorra entre les mans
Cauen llágrimes de mar
on puc veure res concret;
Distorcionades imatges de la realitat,
que mostren miratges que se'n van,
i atordida i miran al meu voltant..
saciant la meva ansia de sed
veig cabals d'aigua
on no hi poden haver...

11 comentaris:

Anònim ha dit...

N'estàs segura que no hi són, aquests cabals d'aigua? ;) Jo, si vols, t'ofereixo humilment una cantimploreta :p Molt bonic, el text. Un petonet!

Anònim ha dit...

A vegades hi son pero no els volem
veure...

Anònim ha dit...

I lo dolent que és tenir sed.... ^^ Salut i Revolució!

Anònim ha dit...

Es precios!!!

Anònim ha dit...

Si t'ha semblat veure'ls potser és perquè n'estàs ben aprop!No són visions, són intuicions de que trobaràs l'aigua i tot estarà bé;P

Anònim ha dit...

El más terrible de todos los sentimientos es el sentimiento de tener la esperanza muerta aunque el que vive de esperanzas corre el riesgo de morirse de hambre. Jamás desesperes, aún estando en las mas sombrías aflicciones, pues de las nubes más negras cae agua limpia y fecundante. Words, cuando una puerta se cierra, otra se abre.

Anònim ha dit...

I quan menys t'esperes...plou,plou
,plou,plou,plou....!!!

Anònim ha dit...

Puede llover cuanto quiera el ciel
o pero no te mojas si abres el para
guas. Lógico ¿no?

Anònim ha dit...

La vista enganya, els sentiments,
no.

Anònim ha dit...

¿De qué sirven los sentimientos si a la razón no engañan? ¿Por qué intentamos vivir bajo esa máscara de palabras bonitas si la realidad es distinta y mucho más dura?

Anònim ha dit...

En primer lugar, felicitar de nuev
o a words, sin palabras. Por otra parte felicitar a dsigual, no podría estar mas deacuerdo con EL/LA. Si de alguna manera pudiera contactar con usted, sería de agrado mantener una charla. Parece un tema insteresante. Saludos a todos, en especial a words