30 d’agost 2006

Desde aquí

Querido capitán:

Le escribo desde un lugar inubicable para usted.
Tengo que decirle que recuerdo con asombrosa nitidez el dia que le nombraron Capitán y usted decidió acogerme como tripulante de su navío. Quizá el único, quizá el más importante. Y me siento con el deber de hacerle memoria y recordarle que me prometió algo que no cumplió. Me prometió un viaje sin fin ni llegada.
Tubimos algunos obstáculos durante el trayecto a ninguna parte, que nos hizo parar en algunos puertos. Pero eso es de entender, pues el tiempo trae tormentas imposibles de predecir. Aun así, volvimos a zarpar. Una y otra vez. Hasta que enloqueció. La brújula o el timón se debieron estropear, porque de pronto empezó a perder el control, y el rumbo. Poco a poco nuestra embarcación envejeció, y se deterioró. En cuanto ví la amenza de hundimiento me lanzé al agua, hasta llegar a tierra firme. Me pasé dias y meses intentando saber de usted, mi capitán. Llenando el mar de lágrimas saladas que deslizaban de mis mejillas. Hasta que comprendí que no volveria. Al parecer las olas se lo habian llevado todo consigo, sin dejar rastro ni de la embarcación, ni de usted. Es una lástima que no puedieramos compartir más dias de viaje, pero hoy, desde este lugar, debo decirle que soy Capitana de mi propio barco, pero esta vez, con rumbo y con destino.


19 d’agost 2006

Desconecto

Marxo.
Desconecto de la vida blocaire.

14 d’agost 2006

No existe nada tan bello

Ayer no fue un día que destacara por lo que hicimos. Pero si destacó en mi mente. Cada vez que te miraba me trasladaba allí. Era de las primeras veces que iba a ese lugar. Y apareciste tu. Parecías una princesa. Como las de los cuentos de hadas. Solo que no ibas con vestido largo ni zapatos de cristal. Llevabas una camiseta naranja. Yo odio el naranja. Pero a ti quedaba bien. Recuerdo cada detalle. Cuando llegaste tu mirada me deslumbró. La verdad es que no me extraña, tienes unos ojos preciosos. Y luego, me despedí. Así, tan fría, como el hielo. Tan fría como el hielo que mas tarde nos unió, cuando decidimos volver Grin y yo. Algo me pasaba. Sentía algo dentro, diferente, especial. No encuentro la palabra, y buscarla en el diccionario seria un esfuerzo en vano, porque se que no existe. No existe nada tan bello. Quería verte. Verte más. Volver a sentir tus besos, tus abrazos, tan dulces. Como ahora, justo 3 meses después. Y miento si digo que me siento como entonces. Porque ahora lo siento con más intensidad. No dejan de revolotear mariposas en mi estomago, y pájaros en mi cabeza cada vez que me acerco a ti. Que digo pájaros…solo tu. No hay lugar para nada más. Y no me asusta. No me asusta la idea de imaginarme balanceándome en una mecedora, con el pelo emblanquecido, y cogida de tu mano. Y hasta me da igual si te casas conmigo vestida de naranja, porque seguro que estarás preciosa de todos modos. Y con tal de estar a tu lado. Lo que sea. Ni tiempo, ni espacio, ni nada, ni nadie, podrán cambiar esto que siento por ti. Y te lo digo hoy que estas cerca…para que lo recuerdes siempre que no lo estés.

-Te quiero-

11 d’agost 2006

MeMe

Bé, no acostumo a fer cadenes mai, però això m'ho ha passat la Yaki, i nem per feina a demostrar el meu frikisme, perquè poso en dubte que ho sigui més que ella :PI li passo al meu cosí Ich.

Les tres coses que faries si fossis milionari:

- Solucionar-li la vida a ma mare
- Comprar-me més llibres de lectura ( Osti! que són molt cars per una pobre estudiant! xD)
- Adoptar una nena xina ( que ho faré igualment ( o això espero) però hauré de vendre els meus ronyons i els del meu gat posiblement)

Les tres coses que diries en veu alta si sabessis que ningú et recriminarà o contradirà:

- Em fa por..
- La paraula Arbre prové d'algun mico que va deixar anar un bon dia U-U-ARBRE! I ara em evolucionat ( a vegades ho dubto) i només diem Arbre! xDDD (paranoies de mitjanit..)
- L'estimo, ens estimem, així, sense més explicacions, sense més preàmbuls, ni mals de caps, ni pors a rebutjos.-
Afegeixo una quarta que em trec de la butxaca:
Aquells supositoris que em volieu posar...els vagi tirar daltabaix quan us vau girar! xDDD

Les tres coses que canviaries de la teva vida, de tu mateix:

- El segon dit de cada peu ( l'estil ETE no em va...¬¬')
- La timidesa
- El cap! El vull tornar perquè a ma mare la van enganyar i aquest no em funciona massa be!

Les tres coses que canviaries del teu voltant:

- El masclisme i sexisme
- L'avaricia i l'egoisme
- Els mobles de l'habitació! que estic avorrida de veure'ls al mateix lloc però estan empotrats!
- Afegeixo una quarta que em trec de la butxaca: La ciutat, fora contaminació, tots en bici, despullats, en cabanes i a fer foc amb els tronquets! xD

Les tres coses que voldries que et passessin abans de morir

-Anar a l'òpera
- Adoptar-
-Una vida de moments amb tu. :)

I colorín colorado, mi MeMe ya está acabado! Avui he fet un " Bizcocho " per primer cop i no em puc queixar de com m'ha sortit!!! :) :) :)Bona Nit a Tothom!!!!

09 d’agost 2006

Sorpresa

Avui m’he aixecat dos cops. He passat mala nit, com sempre últimament. Me llevat he esmorzat i he tornat al llit. I de cop el timbre m’ha despertat. Ma mare ha anat a obrir , i m’ha portat un paquet al llit. I llavors ho he vist. La Yaki!. La setmana passada m’ho va dir, però si he de ser sincera no m’ho vaig creure. La gent diu les coses i no les fa moltes vegades. Però ja he comprovat que ella si.Parlant pel msn no se com vam arribar al punt, després de parlar de parides varies i riure com una descosida, a les coses que col·leccionàvem. I llavors li vaig dir:

Words: Jo col·lecciono boles, d’aquelles de cristall que per dins tenen neu.

Yaki: jajajajajaja (sempre riu, és molt riallera) xDD m’has deixa’t parada.

Words: xD si si

Yaki: i d’on et ve això?

Words: de petita, quan tenia 8 anys, el pare noel me’n va portar una, i em va agradar tan que la portava a tots llocs. L’any següent també me’n va portar un altre, i des de llavors que me’n que tinc aquesta mania de col·leccionar-les. Ja en tinc 79 ( aprox.)

No se exactament si va anar així, però s’acosta al que vam parlar. I llavors ella em va dir que me’n enviaria una i em va demanar la direcció. Vaig pensar que no ho faria, de veritat. Però m’ha ben sorprès. I avui he rebut una paquet de la Seu, amb una bola, de dos ovelletes, ben maques, una li està tallant el cabell a l’altre. Quan l’he vist he fet associació d’idees, perquè es una imatge graciosa, com ella , que sempre em fa riure, i a més, el voltant el te verd, i això em recorda a la muntanya, i m’imagino a ella, allà, a la Seu. No em trobava massa bé, però m’has alegrat el dia amb un petit detall. Gràcies Yaki. i ara no és la Words la que et parla ;) :)

07 d’agost 2006

Stop

Stop.

M’he perdut. M’he perdut pel camí. Tants contratemps. M’han desviat de mi. Del meu Jo de dins, no de fora. I no puc més. Prou. Potser que m’assegui amb mi mateixa i intenti trobar en quin moment m’ha passat això. I en quin moment he deixat que els contratemps, se m’enduguessin amb ells. I m’omplissin de sentiments amb verí, que no son propis de mi, i de pors. Temps. Paciència. Dedicació. Agafar aire. Impuls, que el necessitaré. Confiança, en mi mateixa, en els altres, en l’atzar. Valorar, i deixar de banda el que no mereix la pena. I les preocupacions que no estiguin a les meves mans. Espai, dins meu, al meu cap. Està saturat. El subconscient m’està retirant. Jo. Soledat. Ment en blanc. Silenci. Tranquil•litat. Prou.

Stop.

05 d’agost 2006

Fuck you

Et creus home de gel,
i tard o d’hora aquesta capa es fondrà.
Perquè tu mateix et crees l’enemic.
Amb les teves paraules encens foc.
I de mica en mica la flama va creixent.

I no te’n adones.

Que les males intencions es paguen.
I les mentides i els desprecis també.
Que deixaràs de ser estimat,
perquè tu mateix t’ho hauràs buscat.

És el que plantes i serà el que recolliràs.

Que creus amb una superioritat inexistent,
perquè una paraula no et defineix,
sinó fas honor a ella.

I tu no pots dir això.

Que algun dia tu vas tenir l’oportunitat de donar-me lliçons
Però no ho vas fer, l'has perdut.
Aviat, seré jo qui te les donarà.
Encara que no em vegis capaç.
Crec que m'has subestimat.

I tu no ho saps.

Estàs cec, per l’odi i l’indiferencia.
I t’estàs equivocant.
Has escollit el camí inadequat.
I quan ho reconeguis ja serà massa tard.

Ja ho és.
No hi ha volta enrere.

I pel que fa a mi,
ja no tinc els ulls tapats.

04 d’agost 2006

De te perdre

...Je sais que maintenant tu es ici avec moi...
...mais j'ai peur de te perdre...


[No ho puc evitar..]