26 d’abril 2007

Jamais loin de toi



Pour toi ma petite cherie. Je t'aime :)

20 d’abril 2007

Grey's Anatomy



"Nada te hará sentir más imbécil que engañar a quien quieres....

...porque le pierdes."

14 d’abril 2007

2a Setmana Sinver



Sé que és dificil que la gent participi a activitats, siguin del que siguin.

Però bé, jo us animo a que hi participeu!

Per informar-vos de les activitats feu click aquí

11 d’abril 2007

Happy birthday, my bloc!!

Ahir aquest espai, meu, teu, seu, vostre i de tots alhora...va cumplir un any!
Qui m'hauria de dir a mi, que una cosa que pensava que no duraria ni dos dies, es convertiria després en la relació més estable, constant i fidel que he tingut mai. Val, que m'he canviat de servidor, i uns quants cops de plantilla....però la base, i els escrits segueixen presents. I la words...que us en diré, ganes m'han vingut d'anar al registre a canviar-me el nom real per el de Words. No se fins a quin punt es bo això de tenir dues( en una) personalitats diferents real-i-ficctia alhora! el que se, es que quant no estic agust amb la real, poso els dits sobre el teclat i introdueixo el pseudònim a l'ordinador...i ja em sento molt millor. Sembla que llavors els pensaments flueixen d'una altre manera i les ganes de transmetre-ho tot es desborden.
I qui m'hauria de dir que per la bloc-sfera arribés a coneixer tanta gent entranyable amb la qui compartir la vida jugant amb linies imaginàries... I tot i que alguns venen i se'n van, tot s'agraeix en aquest univers paral.lel.

Des d'aquí una abraçada virtual a tots els que m'heu anat seguint durant aquest temps, una altre pel bloc, i que duri tot plegat molt més! ^^

04 d’abril 2007

Happy birthday, my sister



Y volvía a estar allí. En el mismo escalón de la misma calle de camelias transparentes colgadas de la pared. La misma ventana de bordes azules por la que asomabamos la cabeza años atrás para ver cantar a los pájaros de buena mañana. La misma gente, los mismos bares, el mismo parisaje...todo parecía igual. Todo parecía volver a ser como antes.
Hasta que te ví, y me vistes. Y ni tu ni yo éramos las mismas, y viendolo mejor, nada era lo mismo. El aire rozaba tu pelo más corto que nunca, y la lluvia oscurecía el mío, vivo como tus ojos.
Cubierta por un elegante vestido de sonrisas y peinada con adornos de alegría desbordante me volvistes a abrazar. Y con tu calor me transmitistes otra vez aquella incerteza. Aquella que me susurra al corazón que aproveche cada nanosegundo que estoy contigo, porque nunca se sabe cuando va a ser la próxima vez, si es que la hay.

El fuego que hay en ti me abruma y me asusta, hasta el punto de pensar que quizá algun dia ya ni me recuerdes. Aunque en el fondo se que habitaré por mucho tiempo en la parte ligeramente pequeña de inocencia que todos guardamos, que tu guardas. Pues cada vez que nos vemos, desbordamos ambas por las manos olas de complicidad fuerte, de la que no entiende ni de espacio, ni de tiempo, ni de nada más, que de ti y de mi.

Felicidades un año más...9.