Sota el lluentor dels teus ulls,
i un desig desesperat de ser teva,
amb el sortilegi de la teva dolça veu,
neix l’anhel de compartir cada gota de pluja,
I tocant suaument la teva pell,
rere el transparent vestit del silenci,
queden ofegades…
les meves dèbils paraules.
…and already I don’t have any more words to say to you…
17 d’abril 2006
More words
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Nena m'has glaçat.... :) Uala... Que maco
M'agrada què escrius. I com ho escrius. "el transparent vestit del silenci"... és el més suggerent que he llegit en molt de temps! ;)
Tens un bloc i un nom molt eloqüents...felicitats words! Gràcies per comentar el meu post. L'article periodístic que he volgut donar a conèixer no parla de persones sanes com tu. Denuncia una gran epidèmia de la nostra societat que, malgrat se'n parli molt (i tu en pateixes les conseqüències), no es fa res per evitar-la. Tan se val una 34 que una 44, totes som dones maravelloses, com les teves paraules "rere el transparent vestit del silenci"...
Neix l'anhel de compartir cada got
a de pluja...que bonic! Ostres m'
encanta molt avui! Muaaak
Publica un comentari a l'entrada