Ara

Estic al llit. Sona el teléfon.
Obro els ulls. Les 9:02 del matí!
Agafo el telèfon...miro qui és.
El cor em batega fort,rápid. Un mar de dubtes m'envaeix.
No, no m'he decidit, però ja ha penjat...uff...
Torna a sonar, ara sí, la decisió esta presa.
Hi ha persones que amb el temps deixen de tenir la importància que tenien...
sobretot si t'han fet mal.
Deixo el telèfon...m'estiro i tanco els ulls, l'ARA continua...
I el passat enrere ha quedat.