Por todas las veces que maldije las malas pasadas que el azar me jugó,
hoy me quito el sombrero y me inclino ante él con reverencia.
Pues la mayor recompensa que él me otorgó,
fue la suerte de nuestra coincidencia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Primero!!!
jajajaja
juajajajaja!!! ¬¬'
ualaaa! k a mi esto no me ibaaaa! es trampa! ¬¬' otro dia me voy corriendo al portatil de mi hermana, ea xD
Magnific poema! ;p
Petonets wapissima!
Si he ganado, he ganado y punto!! jajajaja (Sara, la próxima vez sera, hoy me toca a mi, jeje) XD
Bueno, lo prometido es deuda, asi que vamos al lio XD
ves como mi teoría es cierta, el equilibrio existe XD
PD: Hoy no estoy para cosas serias! Se nota no? jajaja
Molt intens i molt maco.
Molt significatiu per algú que avui mateix ha estat en una terrassa al costat d'algú que poc a poc va penden... En fi, he estudiat massa estadística per avui.
:) Estás que te sales words
m'encanta.
Ja se que últimament no comento gaire , xo que consti que ho llegeixo tot :$. Xo aquest mereixia guanyar una mica de temps (el temps mai es perd;)).
Ara, que en alguns casos, MECAGUN l'atzar.
apa siauuuu
sovint m'agafo de la mà de l'atzar. és bonic sentir-te lliscar tubogan avall sense saber on és lo final.
si és q quan coincideixes amb algú és per alguna cosa, sigui bona o dolenta ;P
M'han agradat les teves paraules
l'atzar existeix o som nosaltres qui el provoquem?
De vegades la sort ens dona moltes sorpresses agradables :-)
A veure si entres en ratxa!
jo diria que no hi ha coincidències... ;)
curt i profund.M'encantat!!
Publica un comentari a l'entrada