Avui he vist com en un minut...en un segon...enfi, en un moment...ha marxat del meu costat allò que més estimaba...la meva raó de viure,d'estar dreta, de lluitar per aquesta vida dins d'aquest món tant insignificant.I el pijtor de tot...la meitat de la culpa és meva. I se que és egoista però ara mateix desitjo que s'arrepenteixi tota la vida del que ha fet,perquè evidenment, jo no vull ,o com seria correcte dir ara : jo no volia. Perquè per mi estimar és lluitar dia a dia contra tot el que s'interposi, fins i tot contra una mateixa,en contra del món...Però encara hi ha més!Per algún motiu inexplicable...encara tinc ganes de lluitar per ella, tot i sabent...que no hi ha volta enrere i això és un sentiment horrible,que fa mal.M'agradaria no tenir cap mena d'esperança,arrancar-me del cor això que sento per ella,però no puc...no puc...tanco els ulls i l'únic que veig és la seva imatge, records, records i més records....que em crement dins del cor,dins la ment.No se com explicar,el dolor que sentiré, veient cada dia al meu costat a la persona que més estimo, i no poder sentir que és meva, no poder abraçar-la,no poder simplement,dir-li que l'estimo amb totes les forces d'aquest món i que cada llágrima que ara llisca pel meu rostre...és per ella.Sincerament no se si soc capaç de fingir amistat cada dia de la meva vida...però faré un esforç perquè així ho vol ella i només vull la seva felicitat.Em moro de ganes de surtir corrents a buscar-la,i suplicar-li que no em deixi, que faré tot el que vulgui si cal perquè no em deixi…però no ho faré…no estaria bè. Per tant…em quedaré aquí sentada mirant com se me’n va la vida…
10 comentaris:
Aixeca el cap! Deixa-li temps per
adonar-se del que significa tot aix
ò. I no oblidis que si una persona no t'estima com tu necessites, potser no val la pena! Però no crec que això passi. Ella t'estima, deixa-li temps per pensar. I tu també. Ànims nena! no sóc gaire bona de consellera, ho sé. muaaak
"per mi estimar és lluitar dia a dia contra tot el que s'interposi, fins i tot contra una mateixa,en contra del món..." Es poden fer moltes coses per una persona a qui estimes, però tu, la teva salut, la teva vida, sempre serà més important que ningú. Qui no ha tingut mai la sensació que sempre estarà enamorada de la mateixa persona? Creu-me: tot passarà, encara que ara et sembli impossible. Dona't temps i deixa't cuidar per la gent que t'estima. Petonsss!
Gràcies Tiny i Nit :-)
He sentido tus mismas palabras. He
sentido en mis manos, en mi espald
a, en mis huesos, en mi estomago, e
n mis musculos, en cada parte de mi
cuerpo ese dolor exasperarnte. He
sentido como el corazón latía al pasar por mi lado. He sentido la falta de oxigeno en momentos. He sentido la exasperación de como una locura se apoderaba sin mas de mi. Como el mundo me engullía. Como la vida, entraba en la existencia, dando paso a la sin razon de vivir. Y ahora tengo el dulce placer, de haber conocido una de las mejores personas que nunca...nunca, podre olvidar, ni aunque con todas mis fuerzas lo desee. El tiempo cura esas heridas, y aquí tienes un comapañero para cuando lo necesites. Un abrazo muy fuerte, de los que aprietan.
Ànim nàdia, saps que no estàs sola!!!
A vegades no es senzill per l'altr
e persona tampoc... Sobretot si t'a
precia o ets una persona important
per ella. Ara has de mirar endavan
t, pensa que una persona mai serà la teva vida. La teva vida és teva, i de ningú més. Espero que t'animis aviat!!!! Força! I a seguir endavant!!!! Escrius molt bé, tens un blog preciós.
Doncs si la vols per tu, endavant!
Lluita per ella si creus que merei
x la pena!!! No deixis q se ten vag
i de les mans amb el sentimen q las
deixat escapar!!! Si t'estima, re
accionara!!!
Com donar consells quan et sents t
ant i tant identificada¿? ...
Sóc una dona, amb cos de dona... M'he penjat d'una dona amb cos d'home.
Ei! Jops aixeca't i surt al carrer
! Re d'amargar-se i empenedir-se pe
l que no tens... Si no és ella serà una altra. Però segur que hi ha algú esperan-te i que necessita que l'estimis com tu ho fas. Ànims, lluita i revolució! =)
Publica un comentari a l'entrada