Descalç

L’art d’anar descalç,…desde petita, ja quan tenia mesos (segons explica ma mare perquè obviament la meva memoria no arriba a tant) , quan sortia de la guarderia automàticament em treia les sabates, fos on fos! I clar, anava perdent sabatetes pel món…i ma mare desquiciada perduda perquè es deixava el sou en sabates per la nena! Una vegada vaig perdre unes sabates que em va comprar el meu avi (estic segura que en el seu moment em vaig sentir fatal encara que tingues només mesos) i ma mare que es va enfadar molt,perquè era un record, però bé, encara conservem l’altre.I ara aquest costum no l’he perdut, i quan arribo a casa em dedico a passejar descalç pel pis, i m’encanta!! És una sensació…com de llibertat! i si tens la sort de tenir parket ( futurament espero tenir-ne…vease la ilusió amb la que ho dic…xDD) encara millor, sents com escalfor, o nose, algo acollidor, no trobo les paraules…!! I avui ma mare em diu: l’altre dia pensava que segur que has anat alguna vegada descalç pel carrer! Doncs si, no anava mal encaminada, alguna nit que em feien molt mal les sabates me les he tret ,si, si ( no gaire tros que tal i com està el terra no es plan), però si fossim més nets, o el terra del carrer fos d’un altre tipus i poguessim anar pel món descalç…^^ O per la montanya!! Quant a la cerdanya ens posem/posavem (perquè ja fa uns anyets que no hi vaig) a la gespeta del porxo del Soler a jugar a fer l’indi ( a veure qui dona més voltes sobre un mateix!!xD el que fa l'avorriment..) tots descalços.I tambè hi ha ventatges econòmiques, perquè no t’has de comprar sabatilles d’estar per casa ( perdona’m iaia per no utilitzar les que em regales estampades amb floretes o conillets xD ).
Apa tingueu un bon dia tots/es i camineu molt descalç.