skip to main |
skip to sidebar
Paranoies
Les pors són molt dolentes i traicioneres. I les suposicions/imaginació encara més. Quan un/a te por a alguna cosa veu coses on no hi han. O transforma algun fet de manera paranoica que s’aproximi al que estàs pensant, que segurament no te res a veure amb la realitat, o si, qui sap. I moltes vegades son tonteries les que ens porten a pensar en paranoies. Tonteries per una altra persona clar, perquè segurament, per tu no son tonteries, son un món. Un món que sovint no domines, perquè a vegades per molt que t’hi esforcis no pots evitar fer-te mil paranoies sobre un fet, que careix d’importància per una altra persona, però que per tu, per algun motiu, en te, i molta, tot i que saps que no n’hauria de tenir. I a més, hi ha fets puntuals, que ja t’ajuden a que això et passi, temes, coses, persones, animals, etc...que fan que quan ho vegis/sentis/toquis o mil coses més, inevitablement el teu cervell comenci a entortolligar fets i acabis amb una paranoia impressionant!. Diria que quan estem sols, crec que es quan més paranoics estem. Suposo que pel fet de que hi pensem més en les coses, o de que no hi ha ningú que ens foti un clatellot i digui: No et montis histories! O alguna cosa semblant.
PD: Buscant pel google a imatges amb la paraula PARANOIA m’ha sortit el Bush...O_o. Al final he posat l’espiral...no se per quin motiu però quan penso en paranoia el primer que em ve al cap es una espiral!
12 comentaris:
Mira de veure les coses des de dif
erets perspectives; de vegades va bé ja que així no et tanques en un pensament i en vas fent una bola, cada cop més gran. Ànims, i ja saps què penso.... Muaaaaaaaaaaaaaa
Buah, a mi de petit em va picar un
a abella. Ho vaig passar fatal. A
quella nit sentia abellas per tot a
rreu. Era estiu i m'havia de cubrir
el cap amb la sàbana perquè sino sentia tot d'abelles. Era conscient de que no hi eran, però ho pasava tan malament que no em podia destapar.
Jajaja Teleko! a mi això em va passar amb formigues i cargolets! xDD ara ric però en el moment ben malament que ho vaig passar!
jo quan vaig veure la peli de The
ring, vaig estar una setmana parano
ica amb la tele q tinc a l'habitaci
ó...
les pors son totalment irracionals
i si te les mires fredament et fas
un fart de riure. L'espiral la identifiques així perquè és un camí sense fi que dón voltes, voltes, voltes, voltes, voltes, voltes, voltes, voltes, voltes, voltes, voltes, voltes... agggg!!!
Cada día muero un poco mas, ante mi angustia en ese tipo de situaciones. Situaciones que he generado en mi interior. Una falsa alarma que se activa en el pecho ante segun que situaciones. Pero tambien debo decir que garcias a todas esas vueltas, logro ver otras mucho mas importantes, que otras personas no podrían ver. Una cosa por la otra. Pero no siempre somos nosotros los que nos volvemos locos, si no que el mundo está loco, y nos transmite esa inseguridad. De ahí que desconfiemos, que pensemos, que le demos la vuelta a l tortilla, que nos comamos la cabeza, pajas mentales, "de paranoias". Pero es obvio que nos hace daño a distinto nivel. Otro mundo es posible, pero somos nosotros los únicos que podemos hacer algo por él.
... I quina raó que tens. Jo quan estic sola a casa em poso súper nerviosa perquè escolto sorolls per tot arreu. I a part m'emparanoio moltíssim amb les coses que passen per casualitat (o no) i fets així súper estranys. Va, estem com cabres xD
Seguint la tònica del meu post d'avui crec que téns raó en el que dius però no tota. No t'oblidis que de vegades una paranoia pot ser la clau que ens revel·li sobtadament alguna cosa que fins aquell moment no sabiem, també poden ser portes a la "realitat". M'agrada el teu blog. Ens veiem!
A vegades comencem a donar voltes
i mes voltes a les coses,i aquestes
coses es van ajuntant fins que une
s porten a les altres i acabem caie
nt a la espiral, al forat negre. In
tenta ordenar els pensaments. Si un
a paranoia porta a un altre i es ju
nta en una espiral de paranoies, la solució d'una et portara a la solució de l'altre i podras sortir del forat angoixant. Que malament m'explico, mare de Déu!
Ah! m'agrada molt el bloc. T'he af
egit als meus favorits :-)
penso que és molt difícil escapar d'una paranoia i que el més indicat és deixar que faci el seu curs com si es tractés d'una malaltia.
Tens molta rao amb al que has dit
.Pero de vegades per molt que t'esf
orsis en no pensari i en no enparan
oiar-te es inevitable.
Publica un comentari a l'entrada