Desitjos..quantes vegades n’hauré demanat i no s’han complert. Fins arribar a un punt en que ja no se que demanar. No tinc desitjos? Sí, crec que si que en tinc, però son soberanes tonteries em dic. Els trobo egoistes. Ja veieu, això que que fa la nena, ho feia jo de ben petita, quan encara creia que els desitjos es cumplirien si bufava, o si mirava al cel esperant que passes una estrella fugaç o quelcom similar. I miro la foto i no em sento amb dret de demanar cap desig.
I vosaltres? Si un geni inexistent, una estrella, o una flor us fes realitat un desig…que demanarieu?
I vosaltres? Si un geni inexistent, una estrella, o una flor us fes realitat un desig…que demanarieu?
10 comentaris:
tinc un gran desig, un desig que tindre tota la vida i que també és un dels desitjos més egoistes i no em veig amb cor ni de dir-lo em veu alta perquè em trobaria estúpida així que el deixo en blanc...he fica't tota la parafada per després no dir quin desig es...
Jo també sempre ho feia de petita, però inclús ara ho continuo fent. Sempre penso que potser els nostres desitjos es poden complir. Podria dir que sóc massa somiadora, però que hi farem...Prefereixo moltes vegades ser més idealista que realista...:-)
El mundo está cambiando. Un mejor porvenir para todos nos rodea, y nos llena la vida de esperamzas. Las personas, se pueden considerar humanas, justificados por sus bondadosos actos. Los niños juegan tranquilos en las calles. La juventud disfruta de las amistades, de los conocimientos, y lo agradecen día a dia. Los mayores, trabajan ganando lo que les toca por su trabajo, con una vivienda digna. Los mas mayores, disfrutan del buen vivir, de una juventud vieja. El mundo es mundo. Mis sueños, son la felicidad de todos. La felicidad de todos, mi felicidad. Y otro sueño, igual de importante, es que no cierres el blog. Para mi es importante. Un abrazo
Jo en tinc mil i no em veig egoísta... sinó... somiador? (quan bufo les espelmes dels pastissos d'aniversari encara ara penso un desig... no se sap mai!)
si tens la meva plantilla, passame
-la s-u-p!!! la trobo a faltar! fr
ederic@totsalt.cat
L'únic desig que tinc, per molt tontet que sigui, es que no tanquis el bloc. I et diré perquè. Per mi seria fàcil (relativament), que tanquessis el bloc i que jo, com se suposa que sóc persona de la teva confiança, semi-assolida la categoria de VIP, llegir el que escrius i comentar-t'ho, fer-te reflexionar sobre les teves paraules, i que parlessim del que escrius i del que escrivim. Però així tancaries la porta a la gent que també, com jo, et volem llegir. Tu m'has dit que no et penses que escrivint ajudis ningú ni salvis cap vida, però les paraules, les words, són totalment essencials per canviar la vida de les persones (recorda el meu post traductor de 1984 sobre les paraules) i tu les saps escollir d'una manera meravellosa, ja saps. Per això no has de tancar la porta al teu hall. Pensa que el que penses ara, demà ho escrius i demà passat ajuda a algú d'alguna manera o d'altra. Ja saps. Tu vals molt, t'ho vaig escriure l'altre dia a les cames (jejej..). Deixa el hall obert. Tots tenen dret a escoltar l'hermosa música de les teves paraules. T'estimo :)
Que t'he de venir a buscar words?
Com tanquis et busco per tots els S
pringfields de Barcelona... (i et trobo eh... Que sé com et dius i no deu ser gaire difícil...) Ho dic clar, NO! Re de pensaments... Si tanques s'acaba una part molt meva que havia fet de tu! :)
El desig meu en aquests moments se
ria tornar a parlar i riure amb el meu tiet, no demano res més. Quants angelets d'aquells he deixat anar amb desitjos q al cap i a la fi només s'han quedat en la meva ment.
No hem de oblidar els desitjors, h
em de convertir-los en realitat, pe
r tenir així a vegades un objectiu que complir i pel qual seguir lluitant. Perquè així, mentre seguim lluitant per una cosa, desitjarem una altra cosa per seguir lluitant (havent aconseguit o no l'anterior) i d'aquesta forma les persones que ens estimen ens seguirant tenint al costat.
A part d'algun desig que sempre he tingut (que no diré pk els desitjos no es diuen en veu alta) tinc el desig de que no tanquis el bloooc! Ja veus que són moltes les persones que et llegeixen Nàdia...A mi m'encanta llegir-te tot i que de vegades no comenti, estigues segura que llegeixo; i m'encanta. I així segur que molta més gent! Muaaaaaaa
Publica un comentari a l'entrada