30 d’agost 2006

Desde aquí

Querido capitán:

Le escribo desde un lugar inubicable para usted.
Tengo que decirle que recuerdo con asombrosa nitidez el dia que le nombraron Capitán y usted decidió acogerme como tripulante de su navío. Quizá el único, quizá el más importante. Y me siento con el deber de hacerle memoria y recordarle que me prometió algo que no cumplió. Me prometió un viaje sin fin ni llegada.
Tubimos algunos obstáculos durante el trayecto a ninguna parte, que nos hizo parar en algunos puertos. Pero eso es de entender, pues el tiempo trae tormentas imposibles de predecir. Aun así, volvimos a zarpar. Una y otra vez. Hasta que enloqueció. La brújula o el timón se debieron estropear, porque de pronto empezó a perder el control, y el rumbo. Poco a poco nuestra embarcación envejeció, y se deterioró. En cuanto ví la amenza de hundimiento me lanzé al agua, hasta llegar a tierra firme. Me pasé dias y meses intentando saber de usted, mi capitán. Llenando el mar de lágrimas saladas que deslizaban de mis mejillas. Hasta que comprendí que no volveria. Al parecer las olas se lo habian llevado todo consigo, sin dejar rastro ni de la embarcación, ni de usted. Es una lástima que no puedieramos compartir más dias de viaje, pero hoy, desde este lugar, debo decirle que soy Capitana de mi propio barco, pero esta vez, con rumbo y con destino.


13 comentaris:

Anònim ha dit...

Has tornat... Jeje et tornem a ten
ir i m'alegra saber que ets capitan
a ja, tots nosaltres som mariners?
xD se m'ha anat! i recorda, conspi
ració des "de dalt"! xDD

Anònim ha dit...

ben retornada, espero que les vaca
nces t'hagin anat molt i molt bé.

Anònim ha dit...

Me he quedado absolutamente perple
jo. Ha veces a uno le cuesta encont
rar una lectura que le agrade, este
ha sido uno de los textos que mas
me ha gustado. No sabes cuanto me a
legro de tu vuelta, un beso. Si necesitas tripulación, estaré dispuesto a complir como contramaestre, daré todo por usted Capitana, por los compañeros de viage y el barco, nuestra salvación

Anònim ha dit...

... i a mi m'has fet feliç... Si vols, jo sé fregar plats i escombrar cobertes de vaixells, :) ^^, has tornat amb molta força pel que veig.

Anònim ha dit...

Benvinguda capitana! I pensi q al llarg del viatge trobarà moltes tempestes però estic segura q serà capaç de dur el vaixell a bon port ;)

Anònim ha dit...

dos cosetes, per mi si vols em que
do la cuina. Cal estar ben alimenta
t per dur be un vaixell, l'altra es
que que no val anar i tornant :P!
xo bueno stem tots contents!

Anònim ha dit...

Ostres ostres, quin text més bonic Nàdia...com la vida mateixa! Agafa el timó ben fort i segueix el teu rumb...saps que ho pots fer! Muaaaa i benvinguda!

Anònim ha dit...

Ara toca desenvarcar en alguna illa tropical, ben exòtica amb indígenes amables i carinyoses... ..i carregar les bodegues de provisions i ampolles de ron...

Words ha dit...

* Ich, sou mariners i el que volgueu, per aquí baix ja veig que s'estan repartin els papers! :P *Deric, doncs les vacances no m'han anat gaire bé, tot just marxo dilluns al camp a que em toqui l'aire una mica! :) *Fran, serás sempre benvingut al meu vaixell! ;)

*Yaki, que fàcil és fer feliç a la gent...( ho va dir algú molt savi ;)) he de dir que la feina de fregar i demés és molt pesada, jo n'estic fins als nassos de fregar a casa meva :P

*Gudulina, diuen , que despres de la tormenta sempre ve la calma! :)

*Xavi, estic segura que treurem panxa i tot del be que estarem alimentats amb la teva cuina! ;)

*Tiny, ben forttttttt! *Liendre, el ron no em fa massa el pes, però el martini és bennvingut :P

Anònim ha dit...

Ostres, que maco aquest escrit, m'ha agradat molt però penso que tens raó, de vegades hi ha persones que t'arrosseguen i t'enfonsen amb elles, així que millor que cadascú segueixi el seu propi camí..

Anònim ha dit...

Me n’alegro molt de que hagis tornat :-) Benvinguda de nou!

Anònim ha dit...

Oh :(

Anònim ha dit...

marxaves avui o demà? Em penso que era demà dijous... Ara no em facis cas. Que vagi mooooooooolt bé! ^^