Inexistent.
L'avui demà es passat i ahir va ser futur.
Només això.
Quan no pensem en un, pensem en l'altre.
I així ens va passant el temps, ens va passant la vida estúpidament.
Perquè encara que és efímer, no fem més que desperdiciar la sorra.
Ens condicionem per ell, amb una paraula, i un concepte.
I ens agenollem sota el seu poder per no aceptar la incertesa que ens desperta el no saber quan deixarán de rajar les gotes.
I sense poder-ho evitar, accelerarem o parem, creient que podem enganyar-lo... encara que no sigui cert.
L'avui demà es passat i ahir va ser futur.
Només això.
Quan no pensem en un, pensem en l'altre.
I així ens va passant el temps, ens va passant la vida estúpidament.
Perquè encara que és efímer, no fem més que desperdiciar la sorra.
Ens condicionem per ell, amb una paraula, i un concepte.
I ens agenollem sota el seu poder per no aceptar la incertesa que ens desperta el no saber quan deixarán de rajar les gotes.
I sense poder-ho evitar, accelerarem o parem, creient que podem enganyar-lo... encara que no sigui cert.
13 comentaris:
Si tienes un pie en el pasado y ot
ro en el futuro, te cagas en el pre
sente, frase de Queer As Folk. Qui enganyes és a tu mateix, i tot i saber que t'estàs enganyant, te tornes a enganyar pensant que no. Jo ho faig. Compto els segons que estic amb tu, que corren com bojos fins a esgotar-se. I compto els segons que em separen de tu, que son enormement llargs. No t'apuris, no desisteixis. Per a mí és tot un repte i una ilusió tremenda saber que cada segon que passa jo estic més enamorada (i se'n pot estar més, que ho dubto) de tu. I que el nostre missatge és tan bonic que certament em plantejo de batejar la nostra filla xinesa, jajajajja... Ara en serio, el temps, fins i tot quan estem separades, és nostre. Aprofitem-lo. T'estimo :)
Doncs tens raó, això del temps és tan complicat... Una abraçada, i si necessites ànims, ja saps... Aquí estem pel que calgui ;)
Ja saps que torno a estar de ressa
ca i de festa... Quan torni i sigui
persona et dic el que m'ha fet sentir aquest post perquè ha estat força interessant. Bé, tinc forces per dir-te que molt maco i continua així... (ens veiem!, i no et perdono que volguessis venir amb natres de festa)
Vajaaa...el temps, aquest company
de viatge que ens marca el trajecte
de principi a fi. Jo no l'enganyo
mai perque sóc gràcies a ell. Cada gra de sorra que va caient és un gra de mi mateixa que també es va desprenent, poc a poc, dia a dia... :-)
El temps és el temps, sempre corre i no hi ha forma d'aturar-lo, o sigui que... Carpe diem!!! (Déu meu, no paro de dir Carpe diem a tots els blocs per els que paso!!)
*Noe, si esque...QAF es lo mejor :
p I I have a good news? se dice así?? Xd enfins, dejo mi ingles chapucero por hoy xD Tu i jo...i fuck al temps! :P T'estimoooooo!!
*Aliiasa, mercisssssssss :)
*Abril, tia ets una fiestera! És imposible que hagués aguantat jo aquest ritme que has porta't, però un altre dia hi vaig eh! sense escuses, però vull algo a canviiiiii! jijiji PD:espero el teu comentari no-resacos-intel.lectual sobre el post! xD
*Cucalella, ben fet, jo si que l'intwnto enganyar si, però no es deixa el tio! és massa llest!
*DooMMaster, segons el prof de lite castellana Carpe Diem no és un exprssió correcta pel significat que li donem, algun dia t'ho explico tot, que és una hiper parrafada! :P Però bueno bueno be que fas, be que fas! és degut a alguna felicitat concreta, o a que la vida et somriu cada dia i avui ho expreses mes?? :P petons
Cada granet de sorra que s'escola
passa a ser part de cada un de noltres, de la nostra història particular. El que toca doncs es buscar amb qui fer escolar la sorra. Si vas a mirar, l'únic que existeix és el passat, perquè el moment just després de nombrar-lo ja és passat, i el futur es el marge que tenim per intentar dibuixar el passat. Però si ho mires desde el punt de vista que el futur és infinit i el passat va començar quan el big bang, es evident que hi ha molt més futur que passat, i que per tant podem considerar que només existeix el futur. Tot es questió d'escollir a quina banda del moment vols estar. (les meves desviacions mentals són culpa del cacau)
*Xavi, d'això precisament em queixo, de la nostra tendència anar de banda a bada, d¡'un extrem a un altre, balnc o negra, gran o petit,alt o baix...nomès perque ens sembla més fàcil que els intermitjos! que en el text, ve a ser l'avui! cacau? jo acabo de prendre un cacaolat, potser haurem de denunciar a aquests del cacau tu, mira quines desviacions mentals tenim com a consequencia! :P
cert, tens molta raó. Però a vegades cal abandonar els intermitjos per tenir una visió una mica més general. eterns dubtes. quan dic cacau em refereixo a la xocolata del 70% de cacau de la lindt :$.
"El tiempo es la sustancia de la q
ue estoy hecho." BORGES, Jorge Lu
is
I ara que ja sóc una persona normal... Bé, hi ha qui tenim el do de parar el temps i perllongar la demora durant mesos. Hi ha qui tenen el do d'accelerar el temps i fer-te veure tot el que t'havies perdut. I per últim hi ha qui saben viure el present, sense accelerar ni parar. Que et fan sentir el que vius i no deixen que miris el rellotge ni un minut. Per mi, tots formem el temps. Jo sóc de les que em paro i m'hi quedo al segon que més em va agradar. Llavors hi ha qui em ve per darrere em fot colleja i em diu que m'he perdut això, això i allò altre. Però de la mateixa manera, em fan sentir el present i veig que tampoc m'he perdut tant. Val, i després d'aquest text sense sentit un altre que és la conclusió. Simplement que el temps és allò que volem que sigui. Pots aprofitar-lo, pots cagar-te amb ell, pots fer-lo més amè o menys. Pots fer que sigui especial i que tingui tot el sentit del món. Crec que el temps de l'avui, com el de demà, com el d'ahir... és únicament un pensament efímer del que volem. Per això cal saber esperar i viure amb intensitat els petits detalls, que no el dia a dia. Llavors és quan el temps deixa de ser temps... :). (no sé mai vaig creure que existís una quarta dimensió que fos temps...)
és impossible d'enganyar el temps, quina llàstima, perquè ens els bons moments s'escola tan ràpid... És llavors quan voldria que tot s'aturés... (moment d'estat empanat amb cara sobada) però mai ens ha de regir sempre la vida el temps! Jo sóc mooolt tranquil i odio que la gent s'estressi (i m'estressi de retruc) darrere el temps. Calmaaa... Muaa
* Xavi, esque jo soc de les que pe
nsa que les visions genereals no so
n gens bonessssss! S'ha de matitzar
rrrrr! :P * Fran, quan de temps..
* Abril,quin comentari més hiper llarg! Em molen les teves conclusions sisi...quarta dimensió? per mi tots em semla que estem en una! I lo demñés son ilusions!:P * Ich, tu tranquil? vah , no em fagis riure! xD :P pagaria ara mateix per veure't la cara d obat i tot despentinat :P:P
Publica un comentari a l'entrada