Fer el cor de fusta.
I deixar que els corcs acabin amb tot el que hi habiti dins.
Guardar cada llágrima de gel.
I elevar un mur que res no el pugui travessar.
[Cançó: Enséñame tus manos - Alejandro Sanz]
PD: Abril...no ho he aconseguit això de les cançons!xD :(
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
me dijo: ni se da ni se quita el
corazon, reiros, pero a veces la
pija tiene la razón. Violadores del verso - Vivir para contarlo - Asomate
Ualaaaaaaaaa, jo també vull posar una cançoneta!!! XD I que les llàgrimes No són de plorar (no, no) Sinó és el cor, Que no para de sagnar Gossos, Tot és fosc (era aquesta no? ves a saber, a la millor m'ho invento xDD) HAs d'aprendre a posar cançons! (perquè m'ensenyaràs a mi després xD) Muaaa
Molts cops m'hagués agradat tenir el cor com el q descrius... M'encanta la fotografia
Tinc un petit problema amb el teu
bloc,els escrits es veuen massa petits i no es diferencia bé el blanc de la lletra i el blau de fons.I mira que són macos eh?
*Fran, déjame que dude de lo que dice la pija...
*Ich, XDD abans de que aprengui hauré acabat amb la paciencia de l'Abril! XD
* Gudulina, a mi tb m'agrada molt, encara que no expressa del tot bé el que vull dir. :) Crec que aquesta sensació de voler tenir el cor així ens ha passat a tots/es algun cop, però després com a mínim jo, comprenc que no podria viure amb un cor com el que descric, perquè les raons de viure em marxarien.
*Jocdellums, mmm....és posible tot i que fa poc he fet canvis en la lletra,i ja m'han dit que es veu millor. Tot i així, miraré que hi puc fer quan tingui una estona, però amb tants canvis que estan fen a blocat ho tinc dificil :P
*Jocdellums, que ta veus la lletra
ara?? he intentat fer canvis a la
plantilla i al final em sembla que
he tocat allà on era entre mil coses indexifrables! espero que ho vegis millor! Petons
Molt millor,ara sí: es quan et llegeixo que hi veig clar.;)
Words, ara sí,és quan et llgeixo que ho veig clar :)
D'amor sull'ali rosee vanne, so
spir dolente: Del prigioniero mi
sero conforta l'egra mente...
Com'aura di speranza aleggia in
quella stanza: Lo desta alle me
morie, ai sogni dell'amor! Ma
deh! non dirgli, improvvido, le
pene del mio cor!
Publica un comentari a l'entrada