Herències

De els/ les ex sempre t'emportes una "herencia". El primer em va donar un "capullu" ( com ell xD ) de rosa, sec, i em va dir : " cuando se habra te querré". Sí, n'hi ha que tenen mala llet, que hi farem. I aquest 2006 doncs a estat mogut, molts canvis. Canvis que vam començar amb la Taku. La Taku si, aquella que em va fotre la vida després xD (com sempre que algú a qui t'estimes et fa mal) però també va ser aquella que em va ensenyar a somriure per ser qui soc, a sortir al carrer amb el cap en alt, a pendre'm algunes situacions horribles amb humor i saber-ne treure profit i optmisime, a dormir fora els divendres xDD, i la que em va guiar en la meva nova vida. I per això avui desde aquí li dono les gràcies, i no només per això, sinó per haber-me putejat també, perquè sino no hagués conegut mai a la qui pensava posteriorment que era "la dona de la meva vida" i per arribar després just a temps, i estirar-me la mà sense deixar-me caure just en el moment i no abans ( perquè no ho era).

Foto: Anastacia a punt de tenir un orgasme... XD, l'herència de la taku entre altres coses.

Frase: " No te odio porque el odio es un sentimiento y no mereces ni que sienta por tí" jus jus, que dura la frase.

Song: El arte de decir que no - Fangoria ( ou yeah Sara...^^)

PD: juajajajajaja hi han situacions que de veritat un no s'hauria de perdre per res del món! xDDD Llàstima que jo no hi era! o millor dit : SORT!!