La paciencia tiene un limite.
Quien sabe donde esta el mio ahora.
(El pc ha mort...:( espero en breu tornar a estar per aquí)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Archius
- de setembre 2008 (2)
- d’agost 2008 (4)
- de juliol 2008 (2)
- de maig 2008 (4)
- d’abril 2008 (1)
- de març 2008 (5)
- de febrer 2008 (4)
- de gener 2008 (4)
- de desembre 2007 (5)
- de novembre 2007 (3)
- d’octubre 2007 (6)
- de setembre 2007 (4)
- d’agost 2007 (5)
- de juliol 2007 (8)
- de juny 2007 (5)
- de maig 2007 (9)
- d’abril 2007 (5)
- de març 2007 (7)
- de febrer 2007 (10)
- de gener 2007 (7)
- de desembre 2006 (8)
- de novembre 2006 (11)
- d’octubre 2006 (11)
- de setembre 2006 (5)
- d’agost 2006 (8)
- de juliol 2006 (8)
- de juny 2006 (8)
- de maig 2006 (9)
- d’abril 2006 (14)
Em fascina:
4 comentaris:
buff! sense pc... t'acompanye en el sentiment... a mi em donaria un patatús... :(
... si la paciència va lligada amb una mica de felicitat i de "fe" (no de la divina, eh!) pot arribar a ser infinita :)
Ànims que estem tots aquí esperant-te
Jo no podria viure sense PC: ha esdevingut per mi una eina fonamntal de treball, d'expressió, de comunicació, d'enmagatzamatge i d'obtenció d'informació. Creu els dits perque segueixi funcionant correctament! I espero que el teu computer ressuciti ben aviat i puguis tornar a actualitzar amb freqüéncia!!
Condolencies de part d'un informatic ;-)
no triguis a tornar!
Publica un comentari a l'entrada