24 d’abril 2006

Les deux filles

Bé aquí deixo un intent de poesia o alguna cosa semblant en francès, que si ja em costa en català en francès ja ni us explico…però representa una història que hi heu de posar imaginació!! ;)

La rue où quelqu'un marche
La musique que quelqu'un écoute
Les boutiques que quelqu'un vois...
La fille qu'elle a rencontré
Les mots qu'elle l'a dits
Les larmes qu'elle a versées
et l'amour qu'elle a perdu...




7 comentaris:

Anònim ha dit...

Segur que t'ha kedat genial. Pero
es q no tinc ni idea de frances yo
xD

Anònim ha dit...

Haz de tu vida un sueño y de tu sueño una realidad; la alegría es muy importante en la vida y si te gusta disfrútala.

Anònim ha dit...

C'est fantastique! ^^... (no arribo a més... 2 anys de francés no donen per tant. Com a molt per entendre't... :)) Salut, pau i revolució! AdéU

Anònim ha dit...

les deus filles, ummmmm! c'est l
'histoire plus vieille du mone? ne
crois-tu ça? mare meua la interrogació française encara no l'avabe de dominar tu ja m'entens, no petons

Anònim ha dit...

Tan de bó m'enrecordés de la poca cosa de francès que sabia per entendre-ho ^^ Segur que t'ha quedat genial :)

Anònim ha dit...

Es molt maco el poema, jo que soc
de mare francesa, no se escriure ni
la mitat de bé que ho has fet tu. Recomanació literiaria: Un amour, deux femmes de: Eula Perrin et Louna Borca Realment fantàstic, difícil de trobar, per aquestes terrer, però una preciositat de llibre. Petonets ben dolços

Anònim ha dit...

Ei claire, de mare francesa? jejej
quina sort...^^ Per cert merci pe
r la recomanació, ja miraré a vere que tal^^ Petons