Una altra realitat. Si més no, varies perspectives d'una mateixa imatge.El que jo veig, no és exactament el que tu veus, i viceversa. I veig detalls, faig distinció de determinats colors, me'n adono de les formes i intueixo que és, que hi ha, com és. Però sempre será la meva idea, el que poden percebre els meus sentits, que són diferents als teus, propis.I si decideixo veure més enllà, i em bellugo dos centímetres i m'apropo a on estas tu, segurament podré apreciar alguna cosa que no he vist abans,que només podia veure si m'acostava a la teva perspectiva...Només cal voler bellugar-se.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
Sí, és la NOSTRA realitat, no hi ha cap de igual... Per exemple: x nosaltres (sóc la Tempe XD) ballant fent el mico, tarzán o el faraó és super divertit, en canvi qualsevol de fora pot pensar que ho no sabem ballar (que NO és veritat ;) ) o que estem com una cabra (que sí!! :p) Jeje vinga maca, ens veiem!! Muaks
Y yo porqué no he tenido acceso a eso? :''''( M'ho perdo tot, balls de mico y altres coses VIP... :)
Y sí, "Tempe" estáis como una chota... :P
Miralls, en tinc la casa plena i em posen nerviosa. Però tens tota la raò quant parles de prespectives, de que tot és qüestió de distancies i que només cal voler vellugar-se per veure les coses diferents. Com deia la meva iaia, fa més el que vol que el que pot. Petonets ben dolços
Jo cada cop que veig un mirall em
recordo que me de pentinar i afeita
r... PD: No m'agraden xD
Planteas de forma cotidiana uno de
las grandes preguntas de la filosofía, sipodemos llegar a percibir las mismas realidades. Esta claro que cada persona es un mundo y ve las cosas de manera distinta, aunque captemos los elementos básicos, son los detalles los que marcan la diferencia y cada persona ve unos... Creo que cada cosa que pasa por delante de nosotros en cierto modo, es unica e irrepetible, en su instante y lugar. Me ha gustado mucho el post. es bonito... Saludos
Tempe? Jujujujuju! juajuajuajuajua
! jojojojojojo! xD xD xD Bonica reflexió, la del post. 1 petonàs, nina!
Avui m'han dit que els peus i les
mans diuen molt d'una persona. M'h
e cagat en tot, jo les duia brutes
de remenar la terra... Crec que la
perspectiva sempre ens fa pensar :
) M'ha agradat molt aquest post.
Té alguna cosa que me'l fa familiar... No sé.. :P
Si ens apropem a algú...sense por, i obrim bé els ulls...pot apareixer un univers, un desert o ens podem quedar cecs. ;-)
Cadascú té una perspectiva, una opinió però hem d'intentar comprendre les dels altres, bellugant-nos, apropant-nos i sentint les seves opinions. I és que les perspectives són molt importants, a través d'aquestes actues d'una manera o d'una altra, així que és important bellugar-se i poder tenir l'oportunitat de canviar un xic la teva forma d'actuar, a millor és clar ;)
Els miralls permeten obtenir difer
ents perspectives. Certament, algunes més valdria obviar-les. D'altres poden ser maques. Depèn del vidre amb què t'ho miris.
Quines paraules més profundes! Tens molta raó! Has d'anar alerta a no trencar mai cap mirall, que porta 7 anys de mala sort (per experiència... Ara em sembla que ja han passat)
Una mica més a prop, fins a tocar el mirall amb la punta del nas i deixar-hi la marca, perquè recordis que he deixat la marca si en cap moment em vaig bellugant. O fotre-s'hi de cap a lo matrix, i descobrir, sencera, la teva realitat. Aleshores, quan dintre del teu mirall estigui el meu (perquè jo ja m'hi hauré fotut de cap) el joc dels reflexos serà más interessant i podrem fer sortir el sol i encendre la flama de la nostra ànima, com fan els antics grecs quan han d'encendre la flama de les olimpíades. Un foc que mai no s'extingueix... :)
m'encanten els jocs de miralls. Re
alment donen per pensar i reflexion
ar sobre moltes coses
En la vida siempre hay mas de una
perspectiva. Las personas se confo
rman con ver solo una, y con ella y
a sacan conclusiones de uno, pero deberían aprender que siempre hay mas de una y no deben conformarse con ver sólo una, sino que han de buscar la mayor cantidad posible para poder apreciar verdaderamente lo que tienen delante. Seguro que si hicieramos esto viviriamos en un mundo mejor, y nuestras relaciones serían mejores. Siempre hemos de ver, comprender y ponernos en los zapatos de los otros.
els miralls poden mostrar moltes més coses que el que hi ha davant seu, per això mai els miro de nit.
Publica un comentari a l'entrada