Stop.
M’he perdut. M’he perdut pel camí. Tants contratemps. M’han desviat de mi. Del meu Jo de dins, no de fora. I no puc més. Prou. Potser que m’assegui amb mi mateixa i intenti trobar en quin moment m’ha passat això. I en quin moment he deixat que els contratemps, se m’enduguessin amb ells. I m’omplissin de sentiments amb verí, que no son propis de mi, i de pors. Temps. Paciència. Dedicació. Agafar aire. Impuls, que el necessitaré. Confiança, en mi mateixa, en els altres, en l’atzar. Valorar, i deixar de banda el que no mereix la pena. I les preocupacions que no estiguin a les meves mans. Espai, dins meu, al meu cap. Està saturat. El subconscient m’està retirant. Jo. Soledat. Ment en blanc. Silenci. Tranquil•litat. Prou.
Stop.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
A vegades va bé parar. Amb les presses pel camí ens perdem moltes coses. m'ha agradat això de "...Potser que m’assegui amb mi mateixa...". Jo ho hauria de tornar a fer, fa temps que no tinc un moment per mi. :)
El temps es mou massa ràpid a vegades perquè ens adonem del que ens passa, així que com tu dius toca aturar-se uns moments, reflexionar i veure que ets capaç de redreçar les coses i que pots canviar el destí, o el futur o com collons es digui.
Doncs ja saps el que toca, parar u
na miqueta, respirar fons i llavors seguir endevant ;). Un petó i molts ànims!
Cuando ves que te has perdido, ya
has dado un paso, darte cuenta de q
ue algo no anda bien. El resto es
cuestión de que analices como y cuando sucedio. Pero nunca olvides que tu eres la unica que pone rumbo en tu vida.
Agafa't uns dies per tu (si no pot
s dies, unes hores o una estona) i
ves a passeig, vora al mar o un llo
c que t'agradi, respira fons, deixa
la ment en blanc i omple't de les
bones vibracions del lloc. Veuras
com recuperaras forces i pendras le
s decisions correctes.
*Yaki, amb les presses pel camí ens perdem nosaltres mateixos ;) suggereixo que t'asseguis a´un turonet de la Seu i escoltis el vent i a tu :) aprofita l'espai on estas! :) *Xavi, amb donar-li un rumb ( es diu així?) més personal al meu destí/futur (xD) ja soc feliç ! * Aliiasa, doncs si, aviam si puc respirar aire fons de muntanya i no de toxics de contaminació! Merci :) *Apolo, no comments for you ( ?? es així? xD) I love you!!!!!!!!!! * Frederic, tens raó, però per aquí a la vora la evritat que nop hi ha res que em cridi l'atenció, hauré d'esperar per poder veure el mar o la muntanya!
seure, quedar-te ben quieta i escoltar el ritme de la respiració. Funciona!
Doncs fes-lo tot teu ;)! Per cer
t, les teves paraules per si soles ja desprenen prou força i ressonen en veu alta, però si fessis la lletra una mica més gran miops com jo t'agrairiem encara més les estones que ens fas passar.
* Mery Cherry, si tens raó, el ritme de la respiració es un "soroll" agradavle d'escoltar, i que tranqulitza, com els nens/es quan escolten el de la seva mare... *Xavi! Ostres esque he canviat la lletra, i l'he fet més gran, de fet al meu ordinador es veu enorme, pero he comprovat que depen de l'ordinador on estigui no es veu així, i es torna a veure petita...no se que pasa, perque a la configuració de la plantilla i del bloc ja he canviat l'estil de lletra per un més gran i el numeret també l'he canviat...:S
Publica un comentari a l'entrada