Arrogant unitat,
complexe i amb vanitat.
Ambiciós de complaure's,
i assassí d'esperances.
Mossega la poma,
xiuxiueja a cau d'orella.
Vil destí
desprén el seu dolç verí
complexe i amb vanitat.
Ambiciós de complaure's,
i assassí d'esperances.
Mossega la poma,
xiuxiueja a cau d'orella.
Vil destí
desprén el seu dolç verí
8 comentaris:
... bru-tal
Aquí tenemos un poema realista que nos habla de la cruel vida. Desde mi punta de vista yo lo veo así (sino es asi Words corrígeme, XD). Porque la vida es eso un sin fín de cosas que nos da, pero que al mismo tiempo nos las quita. Pero contamos con una ventaja, aunque nos lo quite siempre nos quedará el recuerdo.
Veig q hi ha gent q se li dóna bé això dels poemes. Us admiro de veritat. Jo ni ho intento ¬¬
ai aquests -ismes verinossos!
pobre desti!! si lodies es q i cr
eus?
* Abril! Mer-ci! :P
*Apolo, pues
si realista si.Aunque ya hemos hab
lado de eso in class.
* Gudulina tan com bé..és fa intent i surt el que surt. He de confesar que a la nit quan no puc dormir em poso a pensar en rimes a vegades xD estic fregida com diria l'abril xD
* Deric! ;)
* Xai , i si li dius pobre?vol dir que tu també hi creus?? ;) això és un debat filòsofic que fa segles que es parla i si comencem en el que crec i n crec et prometo que et surten canes i encara estem sense cap conclusió. :P
Suerte!!!!!
* Apolo! mercisssss, ya me lo he q
uitado de encima jajaja ahora solo
me quedan 6! xD
Publica un comentari a l'entrada