¡Ai desgraciada neblina!
densa y arrogante
que con tu elegante vestido
no dejas ver al ciego caminante.¡
Ai desgraciada neblina!
a tu antojo oscureces el paisaje
sin dar lugar a saber
cual es el correcto pasaje.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
quizá es que no existe el correcto pasaje, y la mayoria de los caminantes son ciegos porque no ven mas allá de su nariz. quizá no es la niebla, quizá somos nosotros mismos que nos la inventamos para dar escusas. quines coses dic, vaig a escampar la boira ;)!
La boirina no és eterna, segur q si tens paciència començaràs a veure més del q t'esperes :)
si amb paciencia i temps podràs arribar a veure mot mes enllà
* Xavi (osti he escrit Vaxi, q fat
al estic) estic d'acord..
*Gudulina, Només faltaria que fos eterna xD quina vida doncs! :P * Paciència..i obrir els ulls. De totes maneres us he de comunicar que no m'identifio ara mateix amb els versos (o intent de rima) que he posat! :P
... Jo a vegades tinc aquesta neblina però quan torno de festa. No sé perquè però és quan tot em dóna voltes i no paro de pensar en el que tinc i no vull tenir i en el que no tinc i voldria tenir. (i quan dic que tot em dóna voltes no estic parlant quan vaig taja, ¬¬)
Potser és perquè per aquí les Terres de Ponent en tenim dos o tres mesos a l'any, però a mi m'agrada molt la boira... Hi ha gent que en diu (en diem!) boria. Som així d'encantats...!
* Abril, home jo quan surto de fes
ta es per no donarli voltes a les c
oses, sino no surto i em quedo a as
a jeje!
* Maiagust, a mi la boira, m'agrada només a la muntanya , i vista desde casa :P
Publica un comentari a l'entrada