11 de febrer 2007

El metro

Ho confesso. Em fa pànic agafar el metro sola. I això que l'agafo cada dia per anar i tornar a la feina i haig de fer transbord ( o com s'escrigui) amb el tren. Sempre que l'agafo vaig mirant a tothom i tot em sembla de mala fe o sospitós, és el que pasa quan tens por a alguna cosa, t'emplenes de paranoies! Em posa dels nervis quan pujo al vagó i la gent no respecta el meu espai vital imaginari, una mena de rodona que m'envolta i no m'agrada que la traspassi ningú si jo no ho faig saber. Manies. I encara més, em treu de polleguera la barreja d'olors que es crea. Sempre em vaig fixant en com olora la gent, a vegades es com un concurs malaltís i intento identificar les colonies que porta cada u. No m'agrada gens com estan col.locats els seients ( menys els de la L5, que són soportables) perquè estàs mol a prop un davant de l'altre, i com tinguis la mala sort de seure davant d'algú que no deixa de mirar encuriosit o pel que sigui és realment incómoda.
A vegades quan agafo el tren estic trista. Quan arriba a una certa alçada de la via, el tren en que jo vaig sempre s'atura. Això fa que tohom miri per la finestra, per veure si hem arribat o ha passat alguna cosa. En realitat l'única que passa esque està deixant preferència a un altre tren que va en la direcció contraria. I mentre tu estás aturat mirant com passa l'altre a tota velocitat i s'escapa...s'escapa...i passa un i en torna a passar un altre, i el teu sempre és l'últim.

Volia parlar del metro, i he acabat parlant d'una sensació que em passa al tren. En fi. Que tingueu un bon diumenge.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Panic en el metro!!! XD
Si te das cuenta es como la vida misma, ves como pasa delante ti y no puedes hacer nada para detenerla.
Pero tienes una ventaja que es que tú decides por donde quieres ir!!!
P.D: como te vuelva escuchar decir que vas ultima te daré un ostia!! jajaja.
Te Quiero
Kisses

Anònim ha dit...

doncs a mi m'encanta el metro, l'únic que m'avorreixo (però això é sun altre tema) i en canvi odio la L5, perquè TOTHOM et mira si fas res perquè el vagó permet una major visibilitat...

Anònim ha dit...

Doncs la veritat és que la barqueta va estar a punt d'enlairar-se més d'una vegada... anava taaan ràpid... i fent saltirons, com si fos una granota.

A mi també em fa sempre mala espina la gent que hi ha al metro, sempre crec que em passarà alguna cosa... però també m'agrada mirar la gent i imaginar quines vides tenen, o llegir el diari del del costat :) Són bones ocupacions que ajuden a mitigar les pors irracionals que pugfuis tenir durant el trajecte.

Petonet!

Alguien cualquiera ha dit...

A mi em fan més por els autobusos, van sempre escopetejats! No et pots aixecar del seient fins que el conòmetre no està a 0...

(La d'òsties que m'he fotut al bus!)

Cristina S ha dit...

DOncs a mi també em molesten moltes coses, l'agafo cada dia i també faig transvord i a sobre un dels més llargs. Aquest matí un home ja fotia pudor a all... pf

Deric ha dit...

entenc perfectament aquesta sensació, jo quan vivia a Barcelona i l'agafava 4 cops al dia, vaig agafar la neura de que m'havia de desmaiar entre estació i estació. Després se'm va passar això, són époques de pors incontrolades que venen i van sense saber perquè ni com

Abril Plank ha dit...

Oooh per favor com us podeu queixar del metro!!! Però si és la vida en estat pur! La gent no passeja amb bosses del corte inglès feliços i contents de viure com viuen. La gent puja el metro cansat de treballar, suat de que l'explotin i fins la pera d'haver d'estar 30 minuts per poder arribar a casa seva i descansar. Si no veiem això és que no mirem realment bé quan pugem al metro

(el metro és odiós però veient el metro de Berlín el de Bcn és el paradís xDD)

Anònim ha dit...

Doncs jo tinc amb ell una relació d'amor-odi. M'agrada per què és extremadament urbà i l'odio per les olors i els manguis... :-)

Crisol ha dit...

Doncs a mi el metro em posa de mala llet, la gent espitjant, els iaios dient que els joves son uns maleducats mentre ells no et deixen sortir per poder caçar un lloc lliure, la gent que no et deixa vaixar del metro per poder pujar ells els primers, els moments d'espera dels convois averiats on mai t'avisen de que es el que està pasant, etc, etc...