Supongo que alzé un muro.
Y solo dejo que lo traspase aquello que me interesa.
Lo que no, lo dejo fuera.
Así vivo, hasta que la realidad que ya conozco...
lo derrumbe.
Y entonces,
¿QUE?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Archius
- de setembre 2008 (2)
- d’agost 2008 (4)
- de juliol 2008 (2)
- de maig 2008 (4)
- d’abril 2008 (1)
- de març 2008 (5)
- de febrer 2008 (4)
- de gener 2008 (4)
- de desembre 2007 (5)
- de novembre 2007 (3)
- d’octubre 2007 (6)
- de setembre 2007 (4)
- d’agost 2007 (5)
- de juliol 2007 (8)
- de juny 2007 (5)
- de maig 2007 (9)
- d’abril 2007 (5)
- de març 2007 (7)
- de febrer 2007 (10)
- de gener 2007 (7)
- de desembre 2006 (8)
- de novembre 2006 (11)
- d’octubre 2006 (11)
- de setembre 2006 (5)
- d’agost 2006 (8)
- de juliol 2006 (8)
- de juny 2006 (8)
- de maig 2006 (9)
- d’abril 2006 (14)
Em fascina:
8 comentaris:
Llavors hauràs aconseguit la màxima felicitat! :P Avisa'm, jo també vull!
Els cors de pedra protegeixen... però imagina't què avorrit que seria passar una vida sense terrabastalls amorosos!
:)
la realitat sempre s'acaba imposant, i com més alt sigui el mur, més mal et farà quan caigui.
és una paradoxa, actues per evitar el dolor i això et farà sentir-lo encara més...
B, m'ha quedat una mica dramàtic.. i segur que no ho és tant ;)
muaaaaaaaaaaaak
Lo dificil de contruir un mur es que eviatas que et facin mal si pero llavors no vius...
muak
muros? res! a derruir-los tots!!!
Hi ha moments en que tots necessitem protecció. Si has edificat eixe mur pedra a pedra és perquè en eixe moment el necessitaves.
Així i tot.... pot posar finestres i una porta, i deixar que entre i isca qui tu vulgues i el que tu vulgues.
Quan realment ho necessites ja podràs tombar el mur.
jo crec que tots tenim algun mur, petit o gran, per protegir-nos. És més, em sembla que són necessaris.
Potser sigui auqesta, l'opció... una paret...
Publica un comentari a l'entrada