Diuen que una imatge val més que mil paraules, i en aquest cas es ben cert.
Poc a dir. Es dilluns, la grip treu el nas pel meu coll, el despertador sona a les 7 i jo només tinc ganes de dormir, dormir i dormir. I ja vaig pensant en les vacances i encara queda mil. I m'ofego en la rutina, San Sebastián em va trasbalsar. Em va fer adonar que no m'agrada on sóc. Que no m'agrada el que respiro. Que vull marxar a algun lloc on pugui sortir a llegir en mig del camp, on quan plogui senti la olor a mullat, a fems i a camp. On l'aigua em deixi el cabell net i no tot engreixat a posteriori.On vegi el cel obert i no un cumul d'edificis que tapen les estrelles.
Molt lluny, molt lluny d'aquí vull marxar, i respirar aires nous.
I ho faré. Tard o d'hora. Ara molt més d'hora que tard.
Descanseu molt i prepareu-vos bé pel dimarts. Un pas menys cap al cap de setmana.I tornem a començar. Com un cercle sense fi. Fins que decidim trencar-lo.
2 comentaris:
xoxooooooooooooooooooooo
veo k tas kemada! enga k esto es l vida, con menos reproches y mas filosofia (k tu d esto sabeeee!!)
pa ti una cancion xolaila XDDDD
"tengoooooooo, una cosita k su peso en oro valeeeeee, y una ganita a contarte a lo k sabeeeeee..."
Moltes vegades he pensat el mateix que tu, anar-me a un lloc ben tranquil i gaudir de la vida. Ja em faria flequer o qualsevol cosa per guanyar-me la vida.
Publica un comentari a l'entrada