Homeopatía

Com que últimament no vaig massa fina d'ánims i d'autoestima, i el metge l'únic que fa es receptar-me més medicació que em deixa adormilada, ahir vaig anar a veure un Homeópata. Jo en aquestes coses no hi crec gaire, però ahir vaig sortir de la consulta ben sorpresa. Val a dir que algunes coses semblen com tretes de la mániga i em costen moltisima feina creure que és real. Però bé, la dona que m'atenia, em va intentar demostrar en tot moment que no estava manegant res, que era el meu cos el que responia. No calien paraules. A mi m'emprenya molt haver d'explicar coses si no em ve de gust. Però ahir no calia dir res, el meu cos contestava per mi i escollia el tractament natural que més li convenia.
Avui porto dos imans de plata enganxats a les mans a uns punts claus que el meu propi cos ens va mostrar, i a més dos ampolletes amb flors de bach. És imptresionant com amb una casola de metall i un morter posant-lo a la panxa i fent-lo resonar l'angoixa fluia més que mai dins meu.

Enfi, d'aquí un temps us dic els resultats i la valoració d'aquest nou món.

Petons

PD: algú ho ha provat? com us ha anat?

Querido Capitán 3:

Querido Capitán:
Hoy me he cruzado con usted en tierra firme. Que curioso que el tiempo pase y no se lleve también ciertas sensaciones consigo. Alomejor tiene algún motivo para dejarme esa que he sentido yo al verle de nuevo. Ha pasado tanto tiempo...y sin embargo se me enconje el corazón al pensar que antes navegava con usted a diario y ahora nuestras banderas estan alzadas en dirección contraria.
Ya lo digo yo, que la vida tiene esas tonterias, hoy tienes algo y cuando más lo aprecias, te lo quita sin avisar. El mar hace lo mismo. Las olas son traicioneras y a la que me despisté se llevó su barco lejos de mí. Al principio el orgullo me cegó y pensé que podria coger el rumbo sola. Pero hoy, al verle pasar de largo, me di cuenta de que le necesito, o más bien le quiero frente al timón. Y quiero dejarme llevar por usted e ir adonde al viento se le antoje, como en los viejos tiempos. Y me gustaría pensar que no es demasiado tarde. Dicen por ahí que "nunca es tarde si la dicha es buena" y yo, le juro que es con la intención más buena que haya visto o sentido jamás.
A veces me gusta pensar que esté dónde esté, alguna vez se acuerda usted de mí, como yo de usted.

Dilluns...i tornem'hi

Diuen que una imatge val més que mil paraules, i en aquest cas es ben cert.
Poc a dir. Es dilluns, la grip treu el nas pel meu coll, el despertador sona a les 7 i jo només tinc ganes de dormir, dormir i dormir. I ja vaig pensant en les vacances i encara queda mil. I m'ofego en la rutina, San Sebastián em va trasbalsar. Em va fer adonar que no m'agrada on sóc. Que no m'agrada el que respiro. Que vull marxar a algun lloc on pugui sortir a llegir en mig del camp, on quan plogui senti la olor a mullat, a fems i a camp. On l'aigua em deixi el cabell net i no tot engreixat a posteriori.On vegi el cel obert i no un cumul d'edificis que tapen les estrelles.
Molt lluny, molt lluny d'aquí vull marxar, i respirar aires nous.

I ho faré. Tard o d'hora. Ara molt més d'hora que tard.

Descanseu molt i prepareu-vos bé pel dimarts. Un pas menys cap al cap de setmana.I tornem a començar. Com un cercle sense fi. Fins que decidim trencar-lo.

- Donostia-San Sebastián -

Ieee després d'un llarg periode d'absència ja torno a estar per aquí!!
Ben feliciana i sabeu perquè? doncs he pasat tres dies a San Sebastián i ha sigut G-E-N-I-A-L. Ens va costar una mica arribar, ja sabeu, coses de la renfe, aquest cop va caure un arbre al mig de la via. Sort que vam fer una amiga al tren que tenia un novio vasc i ens va portar amb cotxe fins l'hostalet ben parit que vam reservar.
I que més...a si!! a Barcelona plovia oi?? doncs nosaltres vam anar darrera el solet sisi. Vam arribar allà i vam poder portar fins i tot maniga curteta!! a ñaaaaaaaaaa ^^
L'hostalet per cert era molt recomanable (IZAR BAT, em sembla que es deia), tot molt net, molt nou, un servei mol agradable i estava just en el carrer on hi havia tota la festeta!! sisi! senyores i senyors els vascos es cuiden de lujo i mengen unes tapetessssss de muerteeeeeeeeeeeeee i després s'en van a fer la birra de pub en pub XD brutal tot. Mira si ho he passat be que he decidit que algun dia ( no gaire llunyà m'hi plantaré allá per viure-hi un temps!

No m'enrollo mes i us deixo amb unes fotos de terres vasques ^^ Visca el pais vasc!! XD








PD: comntari sobre la nevera: Estava en un parc. Representa que l'obres i està ple de llibres de segona mà. Te'ls pots emportar, llegir-los i tornar-los i deixar-ne un si vols. GENIAL ^^

PD: Comentari del carreró: el nostre hostal estava allà, imagineu-vos dissabte nit com estava el carrer de gent XD