Lucía

Yacía en la penumbra de su sombria habitación Lucía. Vestida con harapos y los pies desnudos miraba entumecida las siluetas que reflejaban las luces en las calles frías de su alrededor. De vez en cuando levantaba los dedos para reseguirlas y jugar a ver dibujos. Podía percibirse en el iris de sus ojos la inocencia que residia en su alma, la inocencia y el vacío. El silencio ensordecedor hacía que nada pudiera pertubar sus pensamientos. Absorbida por si misma desgastaba el tiempo reposando junto a la ventana sin quitar la vista de allí. Algunas veces Ian la visitaba y le hacía compañia. Había intentado con todas sus fuerzas comprenderla, y aunque la quería mucho, jamás pudieron acercarse en ese aspecto, pues era obvio que Ian no lograba ver nada por el ventanal.
Era la hora de cenar, justo cuando los destellos del sol se esconden en color naranja allí a lo lejos, donde parece que todo empieza y a la vez termina. El telefono sonó durante más de media hora y Lucía ni se inmutó. En realidad es dificil saber si lo oyó y no quiso cogerlo, o estaba tan absuelta del mundo que el sonido no consiguió traerla de nuevo. En todo caso, al poco rato se levantó, se puso el camisón y se acostó, dejando pasar un dia más...

Todo...todo lo llenas y todo lo ocupas.

Todo lo llenas tú,
con esa sonrisa todo lo llenas.

Para que negarlo ,
los muros que yo misma elevé..
hoy se caen a pedazos cada vez que te veo.

El éxtasis contundente que me invade cuando te abrazo
hace que pase los dias esperando un próximo encuentro.

El temor a lo efímero
y a creer que lo posible no es real,
desaperece en cada dulce palabra que me pronuncias.

Porque no lo puedo ni quiero evitar,

que tú...

Todo lo llenes, todo lo ocupes con esa sonrisa.

[ avui un any més...i una arruga més]

[foto: Spencer and Ashley a "south of nowhere"]

Un brindis

Today un brindis, un brindis perque ahir a la nit no estava massa ocurrent ( o si, depen de com es miri xD) :

Un brindis per tu,
Un brindis per mi,
Un brindis per la festa que ens vam fotre,
Per la de begudes gratuïtes que vam beure,
Per l'wc de la oficina,
Pel color de l'ascensor,
Pels elefants que hi han al cel,
Per Boveda i la fauna que hi ha dins,
Pels mapes dels caixers,
Per el tip a riure,
Per el teu somriure,
Per l'estona a terra acurrucades,
Per l'espera del tren que no volia que arribés,

Un brindis...per tot i gràcies.

Improvitzant

Ahir havia quedat amb la Sara per prendre alguna cosa. Aquest era el pla inicial, però...perquè fer plans?
Em van canviar l'horari d'avui així que vaig decidir fer-ho tot ahir,així, improvitzant. Vaig quedar amb l'apolo, i després vam acabar jo i la Sara a l'Starbucks de Bcn (on per cert vaig prendre xocolata calenta amb avellana...que bona...). Vam venir cap a casa meva, em vaig cambiar i...de festa! Va estar bé, mig sinver allà ficat xD.
Al tornar no sabia quin nit bus havia d'agafar...i se'm va acudir preguntar-li a una noia que hi havia per allà. Totes dues havíem d'agafar el mateix bus, i vam començar a xerrar de psicoanalisis a les 3 del matí...Ens vam fer pregutes mutues i se'm va posar a plorar. Quina situació més...extranya!mai m'havia passat...el cas esque jo també estava mig tocada i casi acabo plorant amb ella! una situació cómica...dos desconegudes en un bus xerrant i mig plorant. Al final el bus em deixava a la porta de casa meva, i a la seva, perquè vam descobrir que erem casi veïnes i compravem als mateixos llocs.

I avui a la foto tenim a la Sara to sexy! perquè si, perquè m'ha ajudat molt, i sempre està allà. Perquè el temps dona sorpreses i la nostra amistat es va fortificant. Perquè cada dia és més important per mi. I perquè passem unes tardes de caminades i xarreres genials. Una abraçada per ella!

[You know....I love you, my friend!]

Menjar

Podria parlar sobre l'amor, avui seria el dia perfecte. Però no tinc ganes, tranquils.
Així que substitueixo l'amor per la xocolata , molt més fidel i amb menys problemes a sobre.
Parlant en serio, no puc parar de menjar ( de tot, el que sigui, el que inui davant menys tomàquet (tomata per l'abril xD):

W- Doctora no puc parar de menjar.
D- Surt al carrer i així tindrás menys ganes
W- Si surto al carrer i no tinc res de menjar a les mans sento l'impuls fastidiós de comprar menjar. I si compro el resultat es que m'auto-arruïno!
D- De moment t'ho pots permetre ( saludablement...perque la butxaca no és que la tingui plena d'or xD)

Admeto que encara que m'hagués dit que deixés de menjar com una boja desesperada a cada minut del dia hagués estat del tot imposibl fer-ho.

Foto: Un dels mils berenars d'avui

El metro

Ho confesso. Em fa pànic agafar el metro sola. I això que l'agafo cada dia per anar i tornar a la feina i haig de fer transbord ( o com s'escrigui) amb el tren. Sempre que l'agafo vaig mirant a tothom i tot em sembla de mala fe o sospitós, és el que pasa quan tens por a alguna cosa, t'emplenes de paranoies! Em posa dels nervis quan pujo al vagó i la gent no respecta el meu espai vital imaginari, una mena de rodona que m'envolta i no m'agrada que la traspassi ningú si jo no ho faig saber. Manies. I encara més, em treu de polleguera la barreja d'olors que es crea. Sempre em vaig fixant en com olora la gent, a vegades es com un concurs malaltís i intento identificar les colonies que porta cada u. No m'agrada gens com estan col.locats els seients ( menys els de la L5, que són soportables) perquè estàs mol a prop un davant de l'altre, i com tinguis la mala sort de seure davant d'algú que no deixa de mirar encuriosit o pel que sigui és realment incómoda.
A vegades quan agafo el tren estic trista. Quan arriba a una certa alçada de la via, el tren en que jo vaig sempre s'atura. Això fa que tohom miri per la finestra, per veure si hem arribat o ha passat alguna cosa. En realitat l'única que passa esque està deixant preferència a un altre tren que va en la direcció contraria. I mentre tu estás aturat mirant com passa l'altre a tota velocitat i s'escapa...s'escapa...i passa un i en torna a passar un altre, i el teu sempre és l'últim.

Volia parlar del metro, i he acabat parlant d'una sensació que em passa al tren. En fi. Que tingueu un bon diumenge.

Crucigramas

A veces todo se ve un poco así.
Como un indescifrable crucigrama en el que te dejas la vista y no consigues ver nada.
Si achino los ojos todo se vuelve sombreado y algunas casillas se iluminan.
Debe estar el panel estropeado, digo, porque entre tanto cuadrado junto solo veo las letras que te componen.
Incluso si invierto el sentido y me fijo en el sombreado el pigmento que forma el gris te acaba dibujando otra vez.
Que digo! me digo, si solo he podido ver el retrato de tu rostro y con eso ya me vale para hacerte en crucigramas...
Lo mire desde el vértice que lo mire creo que me estoy quedando ciega.

Antes del amanecer

Antes del amanecer

L'altre dia vai veure aquesta peli i em va impressionar. No es que sigui rica en escenes ni esdeveniments, sino que la trobo rica en diàleg i una manera de succeir tot força original. Resumint, em vaig enamorar de la peli, us la recomano.

Que hoy he soñado...

Bon diaaaaaaa!

Avui el protagonista del post és l'ich/harry potter xD! Aquesta nit he somiat algo molt friki, explico el que recordo:

L'ich i jo teniem un tamagotchi (...). Total que aquest tenia una cosa secreta on havies de posar una contrasenya i passar unes proves i aconsegueixes el Calze de Foc ( OH my God, quan escric encara em sembla més friki). Bueno continuant....l'Ich aconseguia la contrasenya ( ni idea de com) i passant una prova li donaven una mena de penjoll amb una inscripció i si feia el que li deia (obviament estava rebuscat) li donaven el Calze. I jo de mentre li deia a la meva mare que jo també volia un calze i em posava a intentar robar-li a l'ich la fórmula secreta ( juego sucio jajaja).

I ja està! una nit mogudeta sisi...

Per cert , ja han anunciat el dia que sortirà el setè llibre, "Harry Potter and the Deathly Hallows": el 21 de juliol a les 00:01 (hora de UK)!

Open

Bueno, vida nova bloc nou!! començo amb aques altre servidor aviam si em va millor. He passat tots els archius ( un a un...:S) i he intenta posar toooooots els comentaris ( un a un..) a cada post, l'únic que no he fet és posar l'hora en que es va publicar el comentari perquè sino ja em donava el 2030 i jo seguia liada amb comentaris xDD si hi ha alguna cosa que no us sembla bé o algo només ho heu de dir!

Dit això he de mencionar que el bloc ha estat posible a la meva estimada Abrililla de l'ull Plank ( que la tia està a Berlinnnnnnnnnn!! enveeja envejaaaaa!! jaja ) que s'ha encarrea de fer la plantilla, i a consultes tècniques que li he fet al Xavi de tant en tant.

M'he tirat 3 semanes per configurar-ho bé tot ( i encara em queden comentaris...que em vaig cansar i m'ho prenc amb calma...), i el volia obrir jus el dia que estigués al pis nou ^^ que va ser dimecres però vaig agafar la grip ( sisi....primera ni sola i em poso amb una febrada del mil xDDD)

Foto: la clau que obre la meva habitació...i en aques cas la que obre el nou bloc també ^^

Petonets i espero que us agradi!